​Tornallom és un mapa col·laboratiu d’iniciatives econòmiques solidàries al País Valencià. En ell, podem trobar organitzacions, col·lectius, empreses, cooperatives, etc que segueixen valors ètics com a clau per a la transformació social.

​Però no sols és un mapa i una eina d’avaluació de criteris ètic i solidaris. Tornallom també pretén ser una comunitat activista oberta i motivada a participar, fer sinergies i articular vora al món de l’economia social i solidària (ESS)

¿Com es construeixen les sinergies entre els diferents col·lectius i organitzacions que formen part de Tornallom?

Tornallom és una eina que no sols està pensada per a facilitar l’enxarxament entre projectes i iniciatives que estan en el mapa, sinó també amb altres que encara no hi són, però comparteixen els 15 criteris en els quals es basa el formulari per analitzar la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social en el seu entorn i l’impacte ambiental.

El projecte busca fomentar la intercooperació entre entitats, que les iniciatives no estiguen aïllades, que compten les unes amb les altres, que ens pensem com una xarxa d’economies transformadores. Si tenim uns criteris en comú, hem de comptar les unes amb les altres, no?

Ens agrada molt quant són les mateixes entitats les que suggereixen nous punts, quan ens parlen d’altres iniciatives afins que coneixen i que podrien sumar-se al mapa, quan inclús, fan d’aixadetes i participen de les entrevistes a nous punts! És molt enriquidor compartir aquest procés parlant de tu a tu amb projectes semblants, de manera horitzontal. Es posen comú moltes experiències, dificultats, èxits, sorgeixen idees… en resum, creixem com a xarxa, i anem a poc a poc vertebrant realment el territori al voltant de pràctiques més ètiques, justes, horitzontals i sostenibles en pro d’una transformació econòmica i social.

¿Com és el procés d’incorporació d’una organització o col·lectiu al projecte?

Hi ha moltes maneres de col·laborar amb el Tornallom, perquè es tracta d’un projecte obert on tothom té cabuda: des de formar part de l’equip d’aixadetes, que són les que van “llaurant” el territori, buscant saó d’economia social i solidària https://tornallom.org/ca/fes-te-aixadeta/, fins a proposar punts nous des del formulari web https://tornallom.org/ca/proposa-un-punt/ o donar suport als projectes que conformen el mapa d’alternatives econòmiques i solidàries (adquirint els seus servicis, comprant els seus productes, difonent les seues activitats, etc).

Quan un projecte considera que compleix, almenys, la meitat + 1 dels criteris tornallom, pot contactar amb nosaltres per a presentar-se i que comencem a parlar de cara a passar l’entrevista; aquesta, lluny de ser un examen, és una oportunitat on compartir i intercanviar experiències amb l’objectiu d’aprendre entre totes. L’equip d’aixadetes és qui, a posteriori de l’entrevista, valora – d’acord amb els criteris – i decideix si un projecte està preparat o no per a ser incorporat al mapa. Tindre una puntuació baixa en algun camp no té connotacions negatives: al contrari, significa que n’hi ha capacitat de millora en eixe aspecte dins de la iniciativa.

En aquests moments, un dels objectius més importants que tenim és consolidar un equip d’aixadetes arreu del territori. L’any passat i amb la pandèmia, es va obstaculitzant un poc el fet que poder reunir-nos i continuar fent pinya. Esperem que tot passe prompte i així poder trobades i encontres presencials, per tal de compartir coneixements i que més gent es motive per participar i sumar-se al projecte com a aixadetes, que són una peça clau a l’hora de fer xarxa i comunitat.

¿Quina valoració feu de l’estat de l’economia social i solidària al País Valencià?

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS-PV) https://reaspaisvalencia.org porta des de l’any 2014 tractant d’aglutinar i articular iniciatives associatives, empresarials, econòmiques i financeres compromeses amb els principis de la Carta Solidària (Igualtat i equitat, treball, medi ambient, cooperació, sense caràcter lucratiu i compromís amb l’entorn).

Va ser amb el projecte Tornallom, llançat fa uns 3 anys, quan es va posar de manifest una eina pràctica per poder oferir-la a la societat i visibilitzar alternatives més ètiques i responsables. D’aquesta manera, qualsevol persona preocupada pels seus hàbits de consum pot trobar, en aquest mapa, un directori on consultar què té al seu voltant i en tot el territori.

Per això és important anar mapejant i visualitzant, a poc a poc, totes eixes alternatives econòmiques i solidàries, tots eixos projectes i iniciatives amb valors que respecten el medi ambient, que fiquen les cures al centre, que impacten positivament als nostres territoris i contribueixen a altres maneres de fer més sostenibles i ètiques. D’aquesta manera, a més a més, també es pot motivar l’aparició de noves!

¿Hi ha molta diferència quant a participació en l’economia social i solidària entre les zones rurals i els nuclis urbans? I en Tornallom?

Tot i que la gran majoria d’entitats que conformen la Xarxa d’ESS al País Valencià, tenen la seua seu física a grans nuclis urbans, des de Tornallom, a l’hora de nodrir el mapa, tractem de què no hi haja diferències.

Pensem que aquests dos mons, el rural i el urbà, es necessiten entre ells. Si bé és cert que als nuclis urbans podria semblar que trobem més alternatives de serveis, és als entorns rurals on trobem els vertaders projectes d’economia transformadora desconeguts, produint, lluitant per la recuperació de les tradicions i la cultura, però també del territori i el paisatge; fent front al despoblament, apostant contundentment per la sobirania alimentària.

Des de la ruralitat es promouen valors de proximitat, suport mutu, cura dels comuns. I això són valors molt del Tornallom, paraula tradicional valenciana que vol dir “tornar el llom”: era la manera natural de treballar en comunitat per a fer tasques del camp o de l’entorn rural (que són les que alimenten i donen vida als nostres pobles) En un/a tornallom es necessiten moltes mans, treballar en equip de forma coordinada; implica molt d’aprenentatge i requereix motivació, solidaritat, cures i sobretot reciprocitat.

Hem d’intercooperar i donar-nos suport: estiguem al camp o la ciutat, ser cada dia més tornallomers i tornallomeres.

¿Com podem apropar l’economia social i solidària a la ciutadania? ¿Quin paper pot tindre l’educació reglada en este sentit?

Partint de la base que totes i tots fem economia, hem de reforçar la idea que la ciutadania té molt de potencial a l’hora de decidir què compra, quins projectes vol sostenir, o què vol finançar amb els seus estalvis. Moltes vegades és té una sensació d’indefensió davant la gestió dels nostres recursos, però en realitat, totes podem actuar per a generar una economia més justa i solidària. Consumir hauria de ser un acte conscient per a posar en pràctica els nostres valors, el nostre poder a l’hora de millorar el nostre entorn i la vida a les nostres comunitats

L’educació, reglada i no reglada, hauria de tindre un paper fonamental en aquest sentit. És molt necessari conscienciar i educar en la reapropiació de l’economia, perquè, com déiem, totes i tots fem economia, llavors no té sentit deixar que desconeguts que no actuen pel bé comú, promouen valors no democràtics i no es preocupen pel medi ambient, determinen la gestió dels nostres recursos o decidisquen per nosaltres.

Des de l’Economia Social i Solidària tractem recuperar l’espai central que les persones haurien de tindre en la gestió de la satisfacció de les pròpies necessitats, posant a l’economia al servei del benestar de les persones i no al revés. Cal treballar una educació amb valors, que promoga la inclusió social, la justícia social i mediambiental. Si provoquem reflexions i promovem la consciència crítica entre la població durant la seua etapa educativa, possiblement aconseguirem augmentar l’impacte d’aquest esperit crític i integrar-lo dins de la comunitat, produint canvis en el consum i una autèntica transformació social a partir de xicotetes accions quotidianes.

Link entrevista traduïda al castellà en la web ESSCOP ací.