Criteris
VES AL MAPA
Les 15 característiques que defineixen un punt Tornallom
A Tornallom treballem per conéixer en profunditat cada iniciativa que mostrem al mapa. Per fer-ho hem elaborat un qüestionari amb 15 criteris que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental.
Democràcia interna
Valorem que les iniciatives d’ESS prenguen mesures per promoure una participació activa i igualitària de totes les persones membres de la iniciativa a la presa de decisions d’aquesta.
Desenvolupament personal
Valorem que l’ESS contemple les necessitats generals de les persones que en formen part i intente donar una resposta des de l’àmbit laboral, de participació i de les cures.
Perspectiva feminista
Entenem el gènere com la construcció social de rols i comportaments. Valorem si les entitats tenen en compte aquestes desigualtats i prenen mesures per fer-hi front.
Condicions de treball
Les apostes actuals de l’economia cooperativa i solidària han de poder generar, alhora, condicions de treball dignes i evitar el desequilibri en la categorització del treball (forquilles salarials). Considerem condicions laborals dignes aquells contractes que són estables, amb jornades laborals coherents amb el volum de tasques i que ofereixen un salari superior al recollit al conveni de referència. En el cas de les cooperatives de treball, a més, considerem estable ser soci/a de la cooperativa o establir un temps per entrar a formar part de la cooperativa.
Proveïdores
Valorem la proximitat, el respecte als drets laborals (comerç i comercialització justa) i la no presència d’intermediaris en els proveïdors tant d’allò que comercialitza la iniciativa, com de tots aquells béns o serveis que necessita comprar o contractar per al seu funcionament.
Intercooperació
Valorem que es prioritze treballar amb altres iniciatives d’ESS, potenciant la construcció de mercat social: s’estableix un circuit econòmic i de satisfacció de necessitats on tots els àmbits (producció, distribució, consum, finançament) actuen sota principis de l’ESS.
Llicències lliures i obertes
Considerem transformador i amb un impacte social positiu l’elaboració o ús de continguts (programari, coneixement, material gràfic, audiovisual, musical) sota llicències lliures i obertes.
Transparència
Valorem que l’ESS trenque amb l’opacitat del sistema capitalista, en el qual s’oculta informació sobre la procedència i procés de producció dels productes i/o serveis que s’ofereixen, així com dels comptes i del funcionament de la iniciativa. A part de banca ètica i cooperatives de finances ètiques, incloem en els sistemes de gestió financera de les entitats l’intercanvi, els grups d’autofinançament, el micromecenatge, la moneda social, i les asseguradores ètiques.
Gestió financera
Considerem imprescindible que les iniciatives de l’ESS no alimenten la banca capitalista convencional i les seues pràctiques. És per això que valorem l’ús de finances ètiques, tant en l’estalvi, el préstec com en l’operativa de la iniciativa.
Cohesió social
Considerem que l’ESS ha de ser un espai inclusiu, que supere les exclusions i discriminacions que es donen en el sistema capitalista per motius de raça, d’ètnia, de cultura, d’orientació afectivo-sexual, diversitat funcional, de gènere, etc. I que, per tant, ha de vetllar per fer visibles les dinàmiques que exclouen de l’esfera pública i del mercat de treball a determinades persones i treballar per revertir-les.
Transformació social
Considerem que l’ESS ha de mantenir una mirada anticapitalista, tenint en compte i contribuint a erradicar les injustícies inherents al sistema capitalista, a la vegada que treballa per la construcció d’alternatives postcapitalistes. Sabem la capacitat del sistema capitalista per cooptar i apropiar-se dels discursos contrahegemònics i adaptar-los als seus interessos, per això creiem que només la consciència anticapitalista farà que l’ESS no siga absorbida pel sistema socioeconòmic dominant.
Arrelament territorial
Entenem l’arrelament territorial l’adequació de les iniciatives a les realitats dels territoris i a la contribució que aquestes fan al seu entorn més proper. A cada iniciativa el concepte territori pot variar depenent de l’escala a la qual dóna serveis.
Sostenibilitat ambiental
Valorem la consciència i aposta per l’ecologia de la iniciativa pel que fa a la producció, comercialització i mobilitat. Vivim en un sistema capitalista que aposta pel creixement il·limitat a costa de la destrucció del territori i el medi ambient, per això considerem que l’ESS ha d’incorporar la preocupació per minimitzar l’impacte ecològic que genera la seua activitat econòmica.
Gestió de residus
Valorem que les iniciatives d’ESS han de tenir en compte la capacitat dels ecosistemes de regenerar i absorbir els recursos i residus que generen. Si no, estem contribuint a generar desequilibris greus als ecosistemes i, per tant, a la nostra capacitat present i futura de satisfer necessitats.
Consum energètic
El creixement capitalista se sosté, principalment, en l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció del que fins fa poc era energia barata i abundant. Aquest mètode de producció s’ha demostrat insostenible i generador de forts impactes, tant al medi com a les persones. L’ESS ha de superar aquest model energètic i apostar per la reducció del consum energètic en la seua activitat, l’ús d’energies renovables i caminar cap a una sobirania energètica.