Criteris

VEURE EL MAPA

Criteris

Les 15 característiques que defineixen un punt Tornallom

A Tornallom treballem per conéixer en profunditat cada iniciativa que mostrem al mapa. Per fer-ho hem elaborat un qüestionari amb 15 criteris que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental. A continuació et detallem quins són aquests criteris:

Democràcia interna

Valorem que les iniciatives d’ESS prenguen mesures per promoure una participació activa i igualitària de totes les persones membres de la iniciativa a la presa de decisions d’aquesta. Més enllà que hi haja espais de reunió o assemblea, valorem que treballen aspectes com les diferències de rang i de privilegi que hi ha entre les diferents participants en la iniciativa i de quina manera això impacta en la desigual participació que hi puga haver en la presa de decisions.

Desenvolupament personal

Valorem que l’ESS contemple les necessitats generals de les persones que en formen part i intente donar una resposta des de l’àmbit laboral, de participació i de les cures. Valorem les cures cap a les persones que treballen o participen en la iniciativa, així com els mecanismes que permeten conciliar la vida personal amb la feina o de quina manera es tracten les emocions. Considerem transformadora la corresponsabilitat: la capacitat, empatia i voluntat d’assumir col·lectivament, amb el consegüent impacte econòmic per a la iniciativa, les necessitats individuals.

Perspectiva feminista

Entenem el gènere com la construcció social de rols i comportaments. Tenint en compte que vivim en una societat patriarcal, si no incorporem una mirada feminista reproduirem els rols de gènere que generen asimetries entre homes i dones. Per això, valorem si les entitats tenen en compte aquestes desigualtats, si hi han reflexionat i si prenen mesures per fer-hi front promovent la participació, l’apoderament i el protagonisme de les dones.

Condicions de treball

Les apostes actuals de l’economia cooperativa i solidària han de poder generar, alhora, condicions de treball dignes i evitar el desequilibri en la categorització del treball (forquilles salarials). Considerem condicions laborals dignes aquells contractes que són estables, amb jornades laborals coherents amb el volum de tasques i que ofereixen un salari superior al recollit al conveni de referència. En el cas de les cooperatives de treball, a més, considerem estable ser soci/a de la cooperativa o establir un temps per entrar a formar part de la cooperativa.

Proveïdores

Valorem la proximitat, el respecte als drets laborals (comerç i comercialització justa) i la no presència d’intermediaris en els proveïdors tant d’allò que comercialitza la iniciativa, com de tots aquells béns o serveis que necessita comprar o contractar per al seu funcionament.

Intercooperació

Valorem que es prioritze treballar amb altres iniciatives d’ESS, potenciant la construcció de mercat social: s’estableix un circuit econòmic i de satisfacció de necessitats on tots els àmbits (producció, distribució, consum, finançament) actuen sota principis de l’ESS.

Llicències lliures i obertes

Considerem transformador i amb un impacte social positiu l’elaboració o ús de continguts (programari, coneixement, material gràfic, audiovisual, musical) sota llicències lliures i obertes.

Transparència

Valorem que l’ESS trenque amb l’opacitat del sistema capitalista, en el qual s’oculta informació sobre la procedència i procés de producció dels productes i/o serveis que s’ofereixen, així com dels comptes i del funcionament de la iniciativa. A part de banca ètica i cooperatives de finances ètiques, incloem en els sistemes de gestió financera de les entitats l’intercanvi, els grups d’autofinançament, el micromecenatge, la moneda social, i les asseguradores ètiques.

Gestió financera

Considerem imprescindible que les iniciatives de l’ESS no alimenten la banca capitalista convencional i les seues pràctiques. És per això que valorem l’ús de finances ètiques, tant en l’estalvi, el préstec com en l’operativa de la iniciativa.

Cohesió social

Considerem que l’ESS ha de ser un espai inclusiu, que supere les exclusions i discriminacions que es donen en el sistema capitalista per motius de raça, d’ètnia, de cultura, d’orientació afectivo-sexual, diversitat funcional, de gènere, etc. I que, per tant, ha de vetllar per fer visibles les dinàmiques que exclouen de l’esfera pública i del mercat de treball a determinades persones i treballar per revertir-les.

Transformació social

Considerem que l’ESS ha de mantenir una mirada anticapitalista, tenint en compte i contribuint a erradicar les injustícies inherents al sistema capitalista, a la vegada que treballa per la construcció d’alternatives postcapitalistes. Sabem la capacitat del sistema capitalista per cooptar i apropiar-se dels discursos contrahegemònics i adaptar-los als seus interessos, per això creiem que només la consciència anticapitalista farà que l’ESS no siga absorbida pel sistema socioeconòmic dominant.

Arrelament territorial

Entenem l’arrelament territorial l’adequació de les iniciatives a les realitats dels territoris i a la contribució que aquestes fan al seu entorn més proper. A cada iniciativa el concepte territori pot variar depenent de l’escala a la qual dóna serveis.

Sostenibilitat ambiental

Valorem la consciència i aposta per l’ecologia de la iniciativa pel que fa a la producció, comercialització i mobilitat. Vivim en un sistema capitalista que aposta pel creixement il·limitat a costa de la destrucció del territori i el medi ambient, per això considerem que l’ESS ha d’incorporar la preocupació per minimitzar l’impacte ecològic que genera la seua activitat econòmica.

Gestió de residus

Valorem que les iniciatives d’ESS han de tenir en compte la capacitat dels ecosistemes de regenerar i absorbir els recursos i residus que generen. Si no, estem contribuint a generar desequilibris greus als ecosistemes i, per tant, a la nostra capacitat present i futura de satisfer necessitats.

Consum energètic

El creixement capitalista se sosté, principalment, en l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció del que fins fa poc era energia barata i abundant. Aquest mètode de producció s’ha demostrat insostenible i generador de forts impactes, tant al medi com a les persones. L’ESS ha de superar aquest model energètic i apostar per la reducció del consum energètic en la seua activitat, l’ús d’energies renovables i caminar cap a una sobirania energètica.